L’Agrobiotech Innovation Forum expressa el seu condol més sincer per les víctimes de l’accident de Toledo i el seu suport a les seves famílies.
L’Agrobiotech Innovation Forum expressa el seu condol més sincer per les víctimes de l’accident de Toledo i el seu suport a les seves famílies.
Per la Innovació i la Modernització Agroalimentària
La celebració de l’Agrobiotech Innovation Fòrum 2026 (AGROBIOTECH a partir d’ara) a la ciutat de Lleida es produeix en un moment de canvi geopolític extrem i de vulnerabilitats ambientals sense precedents de la història rural moderna. Aquesta Declaració neix com una resposta ferma per fer front a aquests grans reptes i amb l’objectiu de blindar el sistema agroindustrial mitjançant l’assoliment d’una sobirania alimentària basada en la resiliència del sòl, la independència tecnològica regional i l’eficiència ecosistèmica global.
El canvi climàtic i les noves exigències de la Unió Europea —com les directives del Reglament sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris i els compromisos de descarbonització sectorial— no s’han d’entendre com a barreres insalvables, sinó com un catalitzador d’alta urgència. La premissa unificadora del fòrum, ‘Optimitzar la producció sense comprometre el planeta’, s’erigeix com la directriu estratègica de referència.
En aquest context, Catalunya ha d’estar connectada a les orientacions que avui marquen la bioeconomia europea i global. L’IACGB Communiqué 2026, la Global Bioeconomy Vision 2040 and Dublin Goals i la nova Estratègia de Bioeconomia Europea del 2025 reforcen una mateixa direcció: transformació industrial, sostenibilitat i prosperitat compartida. L’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 i el seu II Pla d’acció 2025–2027 constitueixen la base pròpia per traslladar aquestes orientacions a les necessitats dels territoris i convertir-les en decisions, inversions i resultats.
El sector de l’agricultura es troba immers en una revolució biotecnològica motivada per l’evolució de les plagues i els estrès hídrics. Durant les ponències, s’ha determinat que la transició agrària depèn de l’adopció de l’edició del genoma com una eina clau per resoldre problemàtiques estructurals en cultius fonamentals pel teixit econòmic català com són, entre d’altres, l’arròs de les zones de delta i l’alfals i altres lleguminoses de farratge dels regadius interns. L’edició genètica permet la creació de varietats altament resilients, reduint dràsticament l’ús de fertilitzants químics i pesticides comercials.
L’estratègia adoptada pel fòrum estableix el marc de la ‘Sanitat Vegetal 360º’, un paradigma on el seguiment del cultiu es fa integrant de forma holística la microbiologia dels sòls, el control biològic preventiu d’espècies i la predicció meteorològica avançada. La dependència química històrica s’ha declarat insostenible des del punt de vista normatiu i econòmic, obligant a enfocar el futur agrari cap a la cura de la terra des del laboratori fins al sol de cultiu.
La vertical de la ramaderia ha formalitzat el seu pas definitiu cap a la ‘Ramaderia 4.0’. L’adopció de sensors col·locats a les granges, l’automatització dels alimentadors i els controls de bioseguretat automatitzats ja no són inversions marginals, sinó directrius necessàries per a les explotacions eficients de porcí, aviram i boví de carn. La sanitat animal s’ha redefinit mitjançant la intel·ligència epidemiològica preventiva per evitar el risc de transmissió i controlar malalties de forma immediata, reduint així l’ús d’antibiòtics i enfortint el compte de resultats agropecuari.
Un dels pilars més innovadors presentats al Fòrum és l’ús de models matemàtics i algoritmes predictius complexos. Aquests models ajuden de forma directa a solucionar els greus problemes logístics i ambientals del sector ramader, optimitzant les rutes de transport, simulant brots de malalties i dissenyant programes d’alimentació ultra-personalitzats segons les biometries i l’edat dels animals.
La bioeconomia ja no es pot entendre com una activitat secundària de reciclatge o com una política exclusivament ambiental. És un motor de transformació dels sistemes productius cap a noves cadenes de valor de base biològica, capaces de reduir la dependència dels recursos fòssils, generar materials i productes d’alt valor i reforçar la competitivitat i el desenvolupament territorial. Catalunya disposa de recursos biològics, coneixement, tecnologia i teixit empresarial, però el repte és convertir aquest potencial en inversions, instal·lacions productives, nova indústria i ocupació de qualitat. Per això, cal crear les condicions perquè la bioindústria vulgui i pugui implantar-se i créixer al país.
Aquesta transformació exigeix polítiques públiques estables i un full de ruta compartit amb el món empresarial i la societat civil. La seguretat jurídica, la simplificació administrativa i la coordinació entre administracions. A més, són necessàries infraestructures i sòl adequats i mecanismes de finançament que facilitin el pas de la recerca i les plantes pilot a instal·lacions industrials comercials. També cal desenvolupar mercats per als bioproductes, amb condicions i certificacions basades en la qualitat, la seguretat i les prestacions. Iniciatives com la Plataforma Catalana de Nutrients són un exemple de mecanisme facilitador. La cooperació entre empreses, centres de coneixement, administracions amb compra pública ionnovadora i territoris, també a escala interregional i internacional, serà essencial per impulsar aquest desplegament.
L’AGROBIOTECH ha assumit el lideratge de l’anàlisi de l’agricultura regenerativa, posicionant-la com el vehicle principal de transformació agrària i ecològica del territori. S’ha de superar de forma rotunda el vell debat de la contraposició entre la defensa del medi i la via productivista, demostrant amb dades empíriques que un sòl saludable, ric en matèria orgànica i microbiològicament actiu, és molt més resilient als efectes extrems del canvi climàtic i presenta uns nivells de producció estables i de qualitat superior a llarg termini.
L’evidència científica aportada en el si del fòrum demostra que les pràctiques d’agricultura regenerativa —com les cobertes vegetals permanents, la mínima pertorbació mecànica del sòl, la rotació complexa de cultius i la integració de la ramaderia— recuperen els serveis ecosistèmics fonamentals, actuant com a embornals de carboni efectius i millorant de forma dràstica la capacitat d’infiltració i retenció d’aigua de pluja als aqüífers rurals.
El desplegament d’aplicacions basades en Intel·ligència Artificial i Robòtica s’ha definit com la major transformació operativa del sector des de la mecanització del segle passat. L’Agro-Robòtica ha pres cos en aquesta edició del fòrum a través de demostracions d’aplicació autònoma i de precisió de fitosanitaris i adobs. Tecnologies que eliminen l’error humà i redueixen l’ús de productes fins a un 40% gràcies a sensors que només apliquen el tractament on detecten fulla verda o fruit.
A més, tecnologies de grippers flexibles per a robots manipuladors estan obrint el camí cap a l’automatització de la collita de fruita dolça i verdures delicades, un segment tradicionalment depenent de mà d’obra de temporada escassa. El sector ha analitzat de forma unànime les barreres i friccions en l’adopció de robots. L’alt cost de la inversió de capital, la manca d’estàndards d’interoperabilitat en plataformes de gestió de robots heterogenis i la necessitat d’una formació tecnològica avançada s’han identificat com els principals obstacles en l’adopció d’aquests sistemes en el camp real.
Un instrument eficaç, present a l’AGROBIOTECH, per retallar distàncies entre recerca i mercat és la participació en el programa AgrifoodTEF, la Xarxa Europea d’Infraestructures de prova i validació per a la innovació en el sector agroalimentari 2024-2027. És un projecte cofinançat per la UE i el Ministeri d’Agricultura per aplicar la intel·ligència artificial i la robòtica en aquest àmbit. Aquest projecte contribueix a posar a disposició de les petites i mitjanes empreses infraestructures i serveis per avaluar solucions en entorns reals. No és només modernització, és guanyar eficiència, reduir l’impacte ambiental i reforçar la competitivitat.
Paral·lelament, la Intel·ligència Artificial aplicada s’està utilitzant com una eina d’alliberament burocràtic. L’aparició d’aplicacions amb “IA que treballa per tu” permet que les dades de quaderns de camp, facturació i controls fitosanitaris es generin i verifiquin de manera gairebé automatitzada, retornant el temps a l’agricultor perquè es dediqui exclusivament a la gestió productiva.
L’alineament de l’ecosistema agroalimentari amb l’Agenda Verda europea exigeix l’adopció d’un control normatiu estricte i de mecanismes financers d’estímul ambiental de mercat. El fòrum ha analitzat l’impacte combinat del nou marc regulador europeu, centrat en la Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i en el pioner Reglament d’Intel·ligència Artificial de la UE, el qual obligarà a auditar tots els algoritmes que s’utilitzin per a la presa de decisions agronòmiques d’alt impacte, assegurant que no es produeixin biaixos en la distribució de recursos o la concessió d’ajuts.
En paral·lel, s’ha definit una gran oportunitat de finançament immediat mitjançant els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE). Les Oficines de Transició Energètica estan col·laborant de forma directa per ajudar a empresaris agraris i cooperatives a monetitzar les inversions fetes en eficiència energètica. Inversions en motors elèctrics de reg d’alta eficiència, l’aïllament tèrmic avançat de naus ramaderes i la millora de rendiments dels sistemes de climatització es converteixen en crèdits econòmics directes que s’introdueixen en els comptes de l’explotació.
La transició agroenergètica de Catalunya ha trobat el seu epicentre en els debats de l’AGROBIOTECH. S’ha consolidat el concepte del ‘binomi agroalimentació-energia’ com un vector estratègic indissociable. La transició agroenergètica és un component rellevant de la bioeconomia, però no n’esgota el potencial. Les infraestructures de biogàs i la valorització dels digestats s’han d’integrar en cadenes de valor que prioritzin l’ús eficient i en cascada dels recursos biològics, respectant la qualitat dels sòls, la disponibilitat d’aigua i la capacitat de regeneració dels ecosistemes.
Catalunya té l’oportunitat d’impulsar biopolígons, biorefineries i altres instal·lacions que connectin els recursos locals amb les empreses transformadores, replicant els casos existents on la cooperació horitzontal de desenes de ramaders ha permès crear plantes de tractament compartit de purins per generar energia neta i biofertilitzants, estabilitzant les despeses d’energia de tot el col·lectiu i creant valor a l’entorn rural. Cal afavorir infraestructures compartides i models de cooperació amb el sector primari que generin inversió, nova activitat i retorn econòmic per al territori.
Així mateix, l’Agrovoltaica es defineix com una oportunitat real de diversificació econòmica sense comprometre la superfície agrària útil. La integració de panells solars elevats sobre horts de fruiters o vinyes permet una protecció física dels cultius contra les pedregades i la insolació extrema, redueix l’evaporació d’aigua de reg i, alhora, genera energia elèctrica per a l’autoconsum de les instal·lacions de bombament, creant una doble font d’ingressos molt valorada pels professionals del camp.
Els reconeixements i premis concedits durant el fòrum no són fites aïllades, sinó el millor aparador públic per construir una nova narrativa de prestigi al voltant de l’activitat rural. Les campanyes de comunicació institucionals i el propi AGROBIOTECH INNOVATION FORUM demostren al talent jove que el sector primari actual és un entorn digital, competitiu, altament qualificat i amb un valor social immens.
El món rural català constitueix un pilar fonamental de la nostra resiliència i sobirania alimentària, i per tant, en un entorn d’excel·lència com el de l’AGROBIOTECH a Lleida se’n reivindica el màxim prestigi, dignitat laboral i equilibri territorial. Per assegurar la viabilitat d’aquest teixit vital, és imprescindible garantir un relleu generacional sòlid que connecti l’experiència tradicional amb el talent jove, impulsant tant la gestió de la terra com una ramaderia moderna, sostenible i capdavantera.
En aquest sentit, la integració estratègica de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la robòtica, l’edició genòmica i l’agricultura de precisió esdevé la palanca clau per potenciar el confort i la qualitat de vida de la pagesia, optimitzant alhora la protecció de factors de producció essencials com el sòl agrari, l’aigua i l’energia verda. A través d’aquest impuls tecnològic i de models basats en la bioeconomia i l’agricultura regenerativa, el relleu jove ha de liderar la millora del benestar animal i la bioresponsabilitat, refermant que un món rural i ramader prestigiós, tecnològicament avançat i amb futur generacional és la millor garantia per a una Catalunya pròspera, connectada i sostenible. Alhora, les noves cadenes de valor de la bioeconomia han d’oferir a les empreses agropecuàries oportunitats de participació en les decisions i en el valor generat, diversificació de rendes i ocupació qualificada.
El Fòrum fa una crida a passar de les estratègies a les decisions, de les inversions als resultats.
“El compromís de l’Agrobiotech Innovation Fòrum és ferm: no hi haurà sostenibilitat ambiental possible sense garantir la viabilitat financera i l’excel·lència competitiva dels nostres productors, de la mateixa manera que no es pot assegurar la continuïtat del sector agroalimentari sense un respecte absolut i científic pels cicles i recursos naturals del planeta Terra.”
Lleida, octubre de 2026
